Un cop comprovat que s’aprenen poques coses cursant la carrera de Periodisme en comparació amb l’exagerada dedicació que comporta, un dels al·licients que queden és el de poder debatre temes d’interès amb els companys. Com que la joventut és atrevida campen les tesis que defensen l’ideal d’un periodisme lliure, objectiu, digne i compromès. Vaja, que és senzill escoltar com es repeteixen tòpics i clixés preestablerts, i es cau en la posició fàcil de banalitzar certs àmbits del periodisme deixant-los en un segon nivell, o fins i tot negant que siguin periodisme. Dos exemples clars de periodisme defenestrat: l’esportiu i el del cor.
Tot això em venia al cap quan un dia d’aquests, comentant la tornada de “Casal Rock” a la graella de TV3, el gran Rubén Cabús va gosar dir que “veure Sálvame és més digne que veure Casal Rock”. En acabar la frase es va fer el silenci. Sacrilegi. Heretgia. Com gosa dir una cosa així. Perquè, esclar, “Sálvame” és brossa televisiva i “Casal Rock” és un espai bonic, tendre i encoixinat on la gent gran gaudeix descobrint experiències impensables a la seva edat. Doncs bé, he de dir que estic d’acord amb en Rubén, i ho estic perquè comprenc el significat de les seves paraules (o això crec, sinó és així prego que em corregeixi).
El que suposo que en Rubén vol dir és que “Casal Rock” el que provoca realment és llàstima per veure com es juga amb gent d’edat avançada i se’ls deixa fer el ridícul en prime time. Com deia en David Asparó, “què serà el següent? Un reality de nens fent mitja?”. Per contra, “Sálvame” agradarà més o menys el seu contingut, però és una fórmula televisiva innovadora que ha trencat motlles i suposa un punt d’inflexió per la televisió del futur. És probable fins i tot que en el futur es recordi la tasca de Jorge Javier Vázquez com un referent de la nova manera d’entretenir l’espectador.
Resumint, sóc dels que defensa que cal anar més enllà a l’hora de valorar les diferents vessants del periodisme. La premsa del cor no m’interessa ni gens ni mica, però tampoc estic d’acord en el seu desprestigi sistemàtic. Al capdavall, també busquen històries i les expliquen i relaten. Segurament ho fan sobre temes menys transcendentals que d’altres, però no per això menys dignes.
La premsa és meva 
A veure a veure a veure…
1- Això que els avis de Casal Rock fan el ridícul ho diràs tu. Jo em quedo amb la frase del segon paràgraf.
2- Dit això, Casal Rock és una experiència televisiva única, i perd la gràcia si es repeteix com s’ha fet, perquè els avis d’ara ja han vist el programa.
3- Estic d’acord amb que la premsa del cor no s’ha de demonitzar sistemàticament. El mateix penso de l’esportiva. Però el cert és que cada cop queden menys programes del cor que no atemptin contra la dignitat humana.
4- Tu no has vist mai Sálvame, oi?
Comentari per alberttane — 12 Mai 2010 @ 23:38
Estimat Pau, ja vec que abans de dir res cal meditar-ho tot molt bé, q tot pot utilitzar-se en aquesta vida jeje.
Ara bé, totalment d’acord amb la teva reflexió. Com ve dius, jo quan vaig dir això va ser pensant en els avis que participen a Casal Rock. Per pròpia experiència, se que una de les concursants de la primera edició no va assumir gens bé la seva fama i que ara, quan la gent ja no la recorda igual, ho està passant malament. Els avis són material sensible, al igual que els nens, i crec que val vigilar.
Tot i això, el programa ha rebut un premi, però això no sempre té mèrit. De fet, el presentador de Sálvame va rebre l’Ondas al novembre….
Comentari per Rubén — 13 Mai 2010 @ 9:02
A ver,
Yo no soy periodista ni juego a serlo, soy un simple espectador. Sin embargo Casal Rock me parece, igual que a vosotros, una variante de OT y de los otros realities, empezando por su nodriza GH.
O sea, puro entretenimiento. En ese sector está, y con mucho éxito, Sálvame. Nos guste o no, esta es la clase de televisión que se va a imponer, y hecha por vosotros, periodistas. Como estáis comprobando la cosa está degenerando, pero que después no se queje l´àvia que ha dejao de ser famosa. Que no se hubiera metido en esos berenjenales
Comentari per club gimnastica iberiana — 13 Mai 2010 @ 16:34